CogniFit - Lesió cerebral traumàtica

Fa set setmanes, en David W., de 18 anys, va tenir un accident automobilístic. En l'accident el crani d'en David es va colpejar violentament amb el volant. Durant el cop, el seu cervell va xocar amb el crani, que està compost d'un os molt dur i resistent. En David va perdre el coneixement durant 2-3 minuts. Més tard, els exàmens van mostrar que el crani no s'havia fracturat. Afortunadament, no hi havia sagnat ni inflamació, i tampoc es van detectar coàguls de sang en el cervell. Així, es va evitar algun tipus de pertorbació del subministrament d'oxigen al cervell que pogués provocar un dany cerebral més greu. Durant aquestes set setmanes, en David ha experimentat mals de cap, així com problemes significatius de concentració, i alguna vegada ha tingut visió borrosa. A més en David habitualment es troba somnolent.

Aquests són alguns dels símptomes que caracteritzen el que s'anomena lesió cerebral traumàtica lleu. Altres símptomes poden incloure confusió, marejos, incapacitat per aguantar els sons i la llum, canvis d'humor, fatiga, problemes de memòria i de concentració. En els casos de lesions traumàtiques severes els símptomes són similars, però més intensos. Si s'experimenta pèrdua de la consciència, aquesta pot continuar durant hores, dies o fins i tot períodes il·limitats de temps. De la mateixa manera, si està afectada, la parla pot ser incoherent o confusa. Altres símptomes de lesió cerebral traumàtica severa poden incloure un comportament inusual i agitat, vòmits recurrents, dilatació de les pupil·les, debilitat o entumiment a les extremitats inferiors i incapacitat de controlar la bufeta o l'intestí. Poden sorgir complicacions que s'associen amb un gran nombre de símptomes com ara la disfunció cognitiva, la incapacitat per comunicar-se, convulsions, dany del nervi facial, infeccions, així com amb problemes emocionals i conductuals.

Aquests símptomes, molts o pocs, lleus o greus, són el resultat dels danys soferts en el cervell. Es produeixen pel fet que el cop o sacsejada al cervell ha ocasionat danys temporals en les cèl·lules, i, en casos més greus, hematomes, hemorràgia interna, mort neuronal i pèrdua de teixit. El dany pot ser més o menys greu i pot produir-se en qualsevol part del cervell. Les sacsejades i cops al cervell són, sovint, inesperats i són causats per experiències violentes, com ara accidents automobilístics, caigudes, esports ... Per determinar el grau de gravetat, els metges recopilen informació sobre les circumstàncies de la lesió i utilitzen mètodes per determinar l'estat de consciència del pacient, com ara l'Escala de coma de Glascow. L'escala divideix els casos en lleus, moderats i greus. En els casos lleus no hi ha commoció cerebral i la recuperació neurològica és completa. La majoria dels pacients lleus experimenten pèrdua de memòria i dificultats de concentració. En els casos moderats el pacient està letàrgic i en casos greus en estat de coma, amb incapacitat per seguir instruccions i obrir els ulls. Els nadons que han rebut un cop al cap o una sacsejada sempre han de ser analitzats per un metge, ja que són incapaços de comunicar els seus símptomes.

El descans és l'únic tractament per la lesió cerebral. No obstant això, la medicació i una cura especial poden ajudar a limitar el dany secundari (excés de líquid, oxigenació arterial, convulsions i altres) ocasionat al cervell, especialment en els casos més greus. Les persones amb major risc de lesió traumàtica del cervell són els més joves, des del seu naixement fins als 4 anys, adolescents i gent gran, a partir dels 65 anys.

Més d'un milió i mig de persones pateixen lesions cerebrals traumàtiques cada any. D'aquests casos, 800.000 requereixen atenció ambulatòria primerenca i 270.000 són hospitalitzats. Cada any, al voltant de 52.000 persones moren i 80.000 pateixen greus discapacitats neurològiques a causa d'una lesió cerebral traumàtica greu.

En absència d'un tractament específic per a la lesió cerebral traumàtica, la millor mesura és la prevenció. Crear un entorn més segur per als nens i la gent gran, i educar els adolescents perquè mantinguin una conducta més segura, és essencial. S'ha de considerar amb deteniment la possibilitat d'agafar el nadó de forma segura i estable (sense agitar-lo), l'ús de cinturons de seguretat i cascos, l'emmagatzematge d'armes de foc, la influència de l'alcohol, la instal·lació de passamans, catifes antilliscants i de barreres per a escales per als nens petits.

La rehabilitació és sovint necessària, especialment en el cas que s'hagi produït una lesió cerebral significativa. L'equip de rehabilitació pot incloure a metges i infermeres experts en neuropsicologia, en medicina de rehabilitació, en la parla i el llenguatge, en teràpia ocupacional, en psiquiatria i treball social. L'extensa investigació existent mostra que l'entrenament cognitiu (o entrenament cerebral) és important per a la rehabilitació de la funció cognitiva alterada després d'una lesió cerebral traumàtica. Quan el dany cognitiu és difús (que afecta diferents zones del cervell), es recomana l'ús de programes multidomini d'exercici cerebral, els quals entrenen un gran nombre de funcions cognitives.

Les conseqüències que es deriven d'un dany cerebral adquirit poden ser més o menys greus, i poden afectar nivell cognitiu afectant a aquest amb gran deterioració. El llenguatge, la memòria, la percepció o altres habilitats cognitives es poden veure afectades després d'una lesió cranioencefàlica. Quant a les funcions executives, aquestes són imprescindibles per a l'execució de tasques més complexes i per aquest motiu serà necessari un efectiu entrenament de totes elles, tal com demostren els estudis i la recerca científica.