CogniFit - Millora del rendiment cognitiu en subjectes d'edat avançada mitjançant l'entrenament cognitiu informatitzat

Nom original: Improving Cognitive Performance in Elderly Subjects Using Computerized Cognitive Training.

Autores: Evelyn Shatil ¹, Amos D. Korczyn ^{2, 3, 4}, Chava Peretz ^2,3 , Shlomo Breznitz ¹, Vered Aharonson ^{4, 5}, Nir Giladi ^2,3 .

• 1. CogniFit Ltd., Yoqneam Ilit, Israel.
• 2. Department of Neurology, Tel-Aviv Sourasky Medical Center, Tel-Aviv, Israel.
• 3. Sackler School of Medicine, Tel-Aviv University, Tel-Aviv, Israel.
• 4. NextSig, Israel.
• 5. School of Engineering, Tel-Aviv University, Tel-Aviv, Israel.

Conferència Internacional: Alzheimer’s Association -ICAD - International Conference on Alzheimer’s Disease. July 26-31, 2008; McCormick Plau, Chicago.

Cita aquesta conferència (Format APA):

• Shatil, E., Korczyn, A. D., Peretz, C., Breznitz, S., Aharonson, V., & Giladi, N. (2008, July 26 - 31). Improving Cognitive Performance in Elderly Subjects Using Computerized Cognitive Training. Alzheimer’s Association -ICAD - International Conference on Alzheimer’s Disease. McCormick Plau, Chicago, 1-3.

Conclusió de l'Estudi

L'avaluació de CogniFit ha demostrat ser una bona eina per a mesurar les millores cognitives en les persones majors, aportant més informació que altres avaluacions. A més, l'entrenament de CogniFit resulta ser més eficaç que els videojocs genèrics per a enfortir l'estat cognitiu de les persones majors. Memòria auditiva a curt termini (P=0.0026), coordinació ull-rajo (P<0.0001), memòria general (P=0.0312), denominació (P<0.0001), flexibilitat cognitiva (P<0.0001), percepció espacial (P<0.0001), estimació temporal (P=0.0016) i percepció visual (P=0.0003).

Context

Les persones majors són sensibles al declivi cognitiu, la qual cosa pot portar a una reducció de la seva autonomia i de la seva qualitat de vida. Per a prevenir i reduir aquesta classe de problemes cognitius relacionats amb l'edat, existeixen unes certes intervencions possibles. Un tipus d'intervenció que mostra ser eficaç per a enfortir l'estat cognitiu de les persones majors és l'entrenament cognitiu informatitzat.

En estudis anteriors, es va comprovar que l'entrenament cognitiu personalitzat de CogniFit era eficaç a l'hora de millorar capacitats cognitives com l'atenció focalitzada, l'aprenentatge visio-espacial, la memòria a curt termini i la flexibilitat cognitiva. Aquest estudi va ser dut a terme realitzant una avaluació cognitiva que no cobria totes les àrees cognitives estimulades per CogniFit.

Per aquest motiu, es va decidir realitzar una ampliació d'aquest estudi aplicant també l'avaluació cognitiva de CogniFit, de manera que fos possible detectar si hi havia altres capacitats cognitives que milloressin a conseqüència de l'entrenament cognitiu informatitzat de CogniFit, que s'adapta a les necessitats cognitives concretes dels usuaris.

Metodologia

Un total de 155 voluntaris de l'anterior estudi, decidiren continuar participant en aquesta etapa del projecte. Els 155 participants es van repartir aleatòriament en dos grups d'entrenament: un grup realitzava l'entrenament cognitiu informatitzat a mesura de CogniFit , i l'altre grup emprava videojocs genèrics. L'entrenament es va realitzar durant 3 mesos, 3 dies a la setmana, durant 20 minutos cada dia.

L'entrenament de CogniFit, en adaptar-se a les necessitats específiques de l'usuari, variava d'un usuari a un altre. També ho feia la dificultat de les activitats o la freqüència amb la qual era presentada cadascuna d'elles. D'altra banda, els videojocs genèrics que va emprar el grup control van ser: Mathematical triangle, Labyrinth, X-O, Tangram, Tennis, Memory - Simon, Memory - Pairs, Numbers, Tetris, Puzles, Target practice, Snake.

Les capacitats cognitives van ser mesures a l'inici de l'entrenament i tres mesos després, després de finalitzar l'entrenament. Per a això, es va emprar l'Avaluació Cognitiva General de CogniFit, llavors dita “Neuropsychological Examination - CogniFit (NEM)” i composta per 17 tasques semblants als tests neurocognitivos estàndard. Aquesta avaluació mesura totes les capacitats cognitives treballades en l'entrenament personalitzat de CogniFit.

Resultats i conclusions

Un 42% del total dels participants (66 dels 155) van participar i van realitzar diverses sessions d'entrenament, però no van arribar a completar-les i, per tant, no van realitzar l'avaluació final. Dels 89 participants que sí que van completar l'entrenament i les dues avaluacions, 48 pertanyien al grup experimental que va realitzar l'entrenament personalitzat de CogniFit, i 41 al grup control que va realitzar la intervenció amb videojocs genèrics.

Es va observar que el grup que va realitzar l'entrenament de Cognifit va millorar significativament en 8 capacitats cognitives: memòria auditiva a curt termini [P=0.0026], coordinació ull-rajo [P<0.0001], memòria general [P=0.0312], denominació [P<0.0001], flexibilitat cognitiva [P<0.0001], percepció espacial [P<0.0001], estimació temporal [P=0.0016] i percepció visual [P=0.0003]. En canvi, el grup que va emprar videojocs genèrics, només va millorar dues capacitats cognitives: coordinació ull-rajo [P=0.0115] i percepció visual [P=0.0015]. Paradoxalment, tots dos grups van reduir significativament la seva puntuació en escaneig visual [P=0.0811; i P=0.0172, respectivament].

D'altra banda, la quantitat de millora d'aquells que van utilitzar CogniFit durant l'entrenament va ser significativament major que la del grup control en les següents capacitats cognitives: memòria auditiva [P(delta)=0.0007], flexibilitat cognitiva [P(delta)=0.0179] i estimació temporal [P(delta)=0.0249].

Els resultats mesurats amb l'avaluació de CogniFit, per tant, repliquen els de l'estudi previ, afegint informació sobre altres capacitats cognitives essencials que no van ser estudiades llavors, i que l'entrenament sistemàtica i personalitzat de CogniFit ha aconseguit millorar: la flexibilitat cognitiva, l'estimació temporal i la denominació.