CogniFit - Percepció

Què és la Percepció?

La percepció es poden definir com la capacitat per a captar, processar i donar sentit de manera activa a la informació que aconsegueix els nostres sentits. És a dir, és el procés cognitiu que ens permet interpretar el nostre entorn a través els estímuls que captem mitjançant els òrgans sensorials. Aquesta capacitat cognitiva és de gran importància, perquè la usem diàriament. Afortunadament, podem millorar la percepció mitjançant entrenament cognitiu. Això és així perquè és un procés actiu. No som subjectes passius, limitats a un processament ascendent o Bottom-Up (guiat pels estímuls que arriben als nostres estímuls), sinó que també interpretem la informació mitjançant un processament descendent o Top-Down (tenim importants expectatives que dirigeix la nostra percepció).

Tipus de percepció i Neuroanatomia

La percepció és un procés complex que ens permet relacionar-nos amb el món que ens envolta. Clàssicament, s'ha dividit aquesta capacitat en cinc sentits:

• Vista o percepció visual: Capacitat per a interpretar la informació que la llum de l'espectre visible fa arribar fins als nostres ulls. L'àrea del cervell encarregada dels estadis bàsics de la percepció visual és l'escorça occipital (Escorça visual primària V1 i Escorça visual secundària V2).
• Oïda o percepció auditiva: Capacitat per a rebre i interpretar la informació que arriba a les nostres oïdes mitjançant les ones de la freqüència audible transmeses per l'aire o un altre mitjà (so). L'àrea del cervell encarregada dels estadis bàsics de la percepció auditiva és el lòbul temporal (Escorça auditiva prevalgués A1 i Escorça auditiva secundària A2).
• Tacte, percepció tàctil, somatosensorial o hàptica: Capacitat per a interpretar la informació de pressió i vibració rebuda en la superfície de la nostra pell. L'àrea del cervell encarregada dels estadis bàsics de la percepció hàptica és el lòbul parietal (Escorça somatosensorial primària S1 i Escorça somatosensorial secundària S2).
• Olfacte o percepció olfactòria: Capacitat per a interpretar la informació de les substàncies químiques dissoltes en l'aire (olor). Les àrees cerebrals encarregades dels estadis bàsics de la percepció olfactòria són el Bulb olfactori (Escorça olfactòria primària) i l'Escorça piriforme (Escorça olfactòria secundària).
• Gust o percepció gustativa: Capacitat per a interpretar la informació de les substàncies químiques dissoltes en la saliva (sabor). Les àrees cerebrals encarregades dels estadis bàsics de la percepció olfactòria són les Àrees gustatives primàries G1 (Circumvolució postcentral inferior, lòbul parietal ventral, ínsula anterior, opercle fronto-parietal medial) i les Àrees gustatives secundàries G2 (escorça orbitofrontal caudolateral i escorça cinglada anterior).

Fases de la percepció

La percepció no és un procés unitari i que es dugui a terme de manera espontània, sinó que s'han de donar una sèrie de fases per a la correcta captació dels estímuls. Per exemple, per a percebre informació visual, no n'hi ha prou que la llum reflectida en un objecte estimuli les cèl·lules receptores de la nostra retina i manem aquesta informació a les nostres àrees visuals del cervell (encara que sí que és necessari que això ocorri). Atès que la percepció és un procés actiu, nosaltres hem de seleccionar, organitzar i interpretar aquesta informació:

• Selecció: La quantitat d'estímuls als quals ens exposem diàriament sobrepassa la nostra capacitat. Per aquest motiu, hem de filtrar i triar quina informació hem de percebre. Aquesta selecció es duu a terme en funció de la nostra atenció, experiències, necessitats i preferències.
• Organització: Una vegada sabem què hem de percebre, tractem d'agrupar els estímuls perquè després sigui més senzill donar-los un significat. En la percepció es dóna un sinergia, ja que el conjunt percebut no es pot reduir a les característiques dels estímuls per separat. Segons les Lleis de la Gestalt, l'organització d'estímuls no es fa de manera atzarosa, sinó que seguim uns criteris concrets.
• Interpretació: Quan ja hem organitzat els estímuls seleccionats, els donem un significat, completant la percepció d'aquests. Una vegada més, la interpretació dels estímuls vindrà modulada per l'experiència i les expectatives de la persona.

Exemples de percepció

• És important detectar a temps qualsevol problema perceptiu que pugui tenir un alumne. Això ens permetrà aplicar els mitjans necessaris perquè no perdi informació auditiva (el que diu el professor)i visual (el text de la pissarra i dels llibres), principalment.
• Una correcta percepció facilita que els treballadors puguin realitzar eficientment la seva labor. Els artistes són un clar exemple de la importància de la percepció en el món professional, però qualsevol lloc de treball requerirà en major o menor mesura algun tipus d'aquesta:escombrariaires, taxistes, dissenyadors, policies, caixers, paletes...
• Percebre els estímuls de la carretera, així com els sons del propi cotxe és essencial per a una conducció segura.
• Aquesta capacitat fa possible que ens desemboliquem pel nostre entorn i que interactuem amb ell. Fer la compra, jugar a algun videojoc, cuinar o ordenar la roba requereixen que fem ús dels nostres diferents sentits.

L'Agnòsia i altres trastorns associats a problemes en la percepció

En algunes circumstàncies, la percepció pot no reflectir la realitat, sense que això impliqui cap patologia. Aquestes “fallades" poden tractar-se d'una il·lusió o d'una al·lucinació. La il·lusió fa referència a una interpretació errònia d'un estímul extern real, mentre que l'al·lucinació consisteix en una percepció errònia sense la presència d'un estímul extern real. Aquests fenòmens poden donar-se sense patologia, provocats per les característiques fisiològiques o cognitives del sistema, o per estats alterats (consum de substàncies o somni), principalment. Un exemple d'il·lusió, serien les conegudes il·lusions òptiques (percebre dos colors iguals de manera diferents, percebre moviment en una imatge estàtica, etc.). Les al·lucinacions més comunes serien les hipnagògiques (quan t'estàs quedant adormit i perceps una figura, un so o sents que et toquen), les hipnopómpicas (les mateixes sensacions, però quan t'estàs despertant) i les derivades del consum de drogues al·lucinògenes (com LSD o bolets al·lucinògens, que solen provocar al·lucinacions més elaborades). No obstant això, les il·lusions i les al·lucinacions també poden ser patològiques, relacionades amb l'esquizofrènia , episodis de psicosis , idees delirants.

La percepció també pot alterar-se a conseqüència de dany dels òrgans sensorials (per exemple, un cop a l'ull), en les vies que porten la informació sensorial al cervell (per exemple, un glaucoma) o les àrees cerebrals encarregades de la percepció (per exemple, una lesió a l'escorça occipital). Un dany en qualsevol d'aquests tres punts alterarà d'alguna manera la percepció normal dels estímuls.

El trastorn més conegut de la percepció és, probablement, l' Agnòsia.Aquest trastorn comporta una dificultat per dirigir i contralar la percepció i la conducta en general: Agnòsia visual perceptiva (pot veure les parts d'un objecte, però hi ha una incapacitat per entendre l'objecte com un tot) iAgnòsia visual associativa (pot entendre l'objecte com un tot, però no pot saber de quin objecte es tracta). És difícil entendre l'experiència perceptiva de la gent amb aquests trastorns perquè, encara que realment "veuen", la sensació que tenen és la de ser cecs. A més, hi ha trastorns encara més específics, com la Acinetòpsia (incapacitat de veure el moviment), Acromatòpsia (incapacitat de veure colors), Prosopagnòsia (incapacitat de reconèixer cares familiars), agnòsia auditiva (incapacitat de reconèixer un objecte mitjançant l'oïda i, i si es tracta d'informació verbal, la persona no reconeixeria el llenguatge com a llenguatge), amúsia (incapacitat per reconèixer o reproduir tons o ritmes musicals). Aquests trastorns són provocats per un dany cerebral, sigui un ictus, o sigui un Traumatisme Craneoencefàlic (TCE) o, inclús, una malaltia neurodegenerativa.

Com mesurar i avaluar la percepció?

Avaluar la percepció pot ser de gran ajuda en diferents àmbits de la vida: en àmbits acadèmics (saber si un alumne necessitarà ajudes addicionals per captar tota la informació de la classe), en àmbits clínics (saber si un pacient presentarà dificultats per desenvolupar-se en el seu entorn de la manera habitual) o en àmbits professionals (saber si algun treballador requereix suport substitutiu degut algun problema perceptiu).

Mitjançant una completa avaluació neuropsicològica podem mesurar d'una manera eficaç i fiable aquesta i altres habilitats cognitives.

Los tests que emplea CogniFit para medir estas habilidades cognitivas, están basados en los clásicos Test de Stroop, Test de Variables Of Attention (TOVA), Test of Memory Malingering (TOMM), Continous Performance Test (CPT), Hooper Visual Organisation Task (VOT) y el test NEPSY (de Korkman, Kirk y Kemp, 1998). Además de la percepción, estos tests también miden denominación, memoria contextual, tiempo de respuesta, memoria de trabajo, actualización, memoria visual, velocidad de procesamiento, atención dividida, atención focalizada, coordinación ojo-mano, flexibilidad cognitiva, inhibición y escaneo visual.

• Test d' Identificació COM-NAM: Es presentaran objectes mitjançant una imatge o so. Tindrem que dir en quin format (imatge o so) ha aparegut l'últim objecte presentat, o si no ha aparegut prèviament.
• Test d'IndagacióREST-COM: Apareixeran objectes durant poc temps. Després s'ha de seleccionar la paraula que correspongui amb les imatges presentades, al més ràpid possible.
• Test de Decodificació VIPER-NAM: Apareixen imatges d'objectes a la pantalla durant un període curt de temps i després desapareixen. Tot seguit apareixen quatre lletres, i només una correspon amb la primera lletra del nom de l'objecte, sent aquesta la lletra objectiu. Cal fer-ho tan ràpid com sigui possible.
• Test de Programació VIPER-PLAN: Consisteix a treure la bola d'un laberint en el mínim de moviments possibles i tan de pressa com es pugui.
• Test de Concentració VISMEM-PLAN: Apareixeran estímuls posicionats a la pantalla i distribuïts d'una manera concreta. Seguint un ordre, els estímuls s'aniran il·luminant juntament amb l'aparició d'un so fins a completar la sèrie. Durant la presentació, cal parar atenció tant als sons com a les imatges il·luminades. En el torn de l'usuari, caldrà recordar l'ordre de la presentació dels estímuls en el moment oportú per reproduir-los en el mateix ordre que hagin estat presentats.
• Test de Celeritat REST-HECOOR: Apareix a la pantalla un quadrat blau. Caldrà prémer tan de pressa com sigui possible el botó situat dins del quadrat. Com més vegades es premi el botó en el temps disponible, millor resultat s'obtindrà.
• Test de Reconeixement WOM-REST: Apareixen tres objectes comuns a la pantalla. Primer caldrà recordar l'ordre de presentació dels tres objectes tan ràpid com sigui possible. Posteriorment, apareixeran quatre sèries de tres objectes diferents dels presentats i caldrà detectar la seqüència inicial.
• Test de Resolució REST-SPER: Apareixen a la pantalla nombrosos estímuls en moviment. Caldrà prémer en els estímuls objectiu tan ràpid com sigui possible, però evitant clicar en els estímuls intrusos.

Com rehabilitar o millorar la percepció?

Totes les habilitats cognitives, incloses la percepció, poden ser entrenades per millorar el seu rendiment. A CogniFit oferim la possibilitat de fer-ho de manera professional.

La plasticitat cerebral és la base de la rehabilitació de la percepció i de les altres capacitats cognitives. El cervell i les seves connexions neuronals s'enforteixen amb l'ús de les funcions que depenen d'aquests. De manera que, si exercitem adequadament la percepció, les connexions cerebrals de les estructures implicades en aquesta capacitat s'enfortiran.

CogniFitestà format per un complet equip de professionals especialitzats en l'estudi de la plasticitat sinàptica i de processos de neurogènesi. Això ha permès la creació d'un programa d'estimulació cognitiva personalitzat per a les necessitats de cada usuari. Aquest programa comença per una avaluació precisa de la percepció i altres funcions cognitives fonamentals. D'acord ambls resultats de l'avaluació, el programa d'estimulació cognitiva destrong>CogniFitofereix de forma automatitzada un entrenament cognitiu personalitzat per millorar la percepció i altres funcions cognitives que necessitin ser enfortides segons l'avaluació.

És imprescindible realitzar un entrenament constant i apropiat per millorar la percepció. CogniFitdisposa d'eines d'avaluació i de rehabilitació per optimitzar aquestes funcions cognitives Per una correcta estimulació són necessaris 15 minuts al dia, dos o tres dies a la setmana.

Aquest programa és accessible de manera on-line. Hi ha gran varietat d'activitats interactives, en forma de divertits jocs mentals, que poden realitzar-se mitjançant ordinador. En finalitzar cada sessió,CogniFit mostrarà un detallat gràfic amb l'avenç de l'estat cognitiu.

Referencias:Evelyn Shatil, Jaroslava Mikulecká, Francesco Bellotti, Vladimír Burěs - Novel Television-Based Cognitive Training Improves Working Memory and Executive Function - PLoS ONE July 03, 2014. 10.1371/journal.pone.0101472Korczyn AD, Peretz C, Aharonson V, et al. - Computer based cognitive training with CogniFit improved cognitive performance above the effect of classic computer games: prospective, randomized, double blind intervention study in the elderly. Alzheimer's & Dementia: The Journal of the Alzheimer's Association 2007; 3(3):S171.Peretz C, Korczyn AD, Shatil E, Aharonson V, Birnboim S, Giladi N. - Computer-Based, Personalized Cognitive Training versus Classical Computer Games: A Randomized Double-Blind Prospective Trial of Cognitive Stimulation - Neuroepidemiology 2011; 36:91-9.Korczyn AD, Peretz C, Aharonson V, et al. - Computer based cognitive training with CogniFit improved cognitive performance above the effect of classic computer games: prospective, randomized, double blind intervention study in the elderly. Alzheimer's & Dementia: The Journal of the Alzheimer's Association 2007; 3(3):S171.Shatil E, Korczyn AD, Peretzc C, et al. - Improving cognitive performance in elderly subjects using computerized cognitive training - Alzheimer's & Dementia: The Journal of the Alzheimer's Association 2008; 4(4):T492.Haimov I, Shatil E (2013) Cognitive Training Improves Sleep Quality and Cognitive Function among Older Adults with Insomnia. PLoS ONE 8(4): e61390. doi:10.1371/journal.pone.0061390Thompson HJ, Demiris G, Rue T, Shatil E, Wilamowska K, Zaslavsky O, Reeder B. - Telemedicine Journal and E-health Date and Volume: 2011 Dec;17(10,):794-800. Epub 2011 Oct 19.