CogniFit - Exercicis per a la memòria

En CogniFit oferim un entrenament especialment orientat per a millorar la memòria. Gràcies als avanços de la neurociència i als estudis realitzats científicament, s'ha demostrat l'eficàcia de l'entrenament de CogniFit per als nostres usuaris. L'entrenament de la memòria és una eina més en la teva rutina per a poder millorar les teves capacitats memorístiques. Totes les habilitats cognitives relacionades amb la memòria (memòria de treball, memòria a curt termini, denominació, memòria visual, memòria fonològica a curt termini i memòria contextual) seran el complement perfecte per a poder prevenir una futura malaltia neurodegenerativa.per poder millorar les teves capacitats memorístiques. Totes les habilitats cognitives relacionades amb la memòria (memòria de treball, memòria a curt termini, denominació, memòria visual, memòria auditiva a curt termini i memòria contextual) seran el complement perfecte per poder prevenir una futura malaltia neurodegenerativa.

A continuació us oferim algunes curiositats que has de saber per comprendre la necessitat d'un bon entrenament en una habilitat tan important com la memòria.

De què estan fets els somnis?

Tot i que els científics coincideixen en el fet que els somnis es produeixen durant els períodes de son més profunds, encara existeix un debat sobre de què estan fets els somnis. Una explicació és que els somnis són en realitat una manera d'exercitar el cervell a través de l'activació de lesneurones i no fent exercicis de memòria.

Por què dormim?

Tot i que passem més d'una quarta part de la nostra vida dormint, desconeixem la veritable raó d'aquest comportament. Sabem que el son és crucial per a la nostra supervivència: llargs períodes de temps sense dormir poden causar al·lucinacions i fins i tot la mort.

Què són les sensacions fantasmes?

Es calcula que el 80% dels amputats segueixen sentint dolor, picor o calor, a l'extremitat perduda. Una de les diverses explicacions possibles per a aquest fenomen és que el cervell està cablejat per funcionar com si el cos seguís complet.

Quina influència té el nostre rellotge biològic?

Els nostres cossos estan programats per seguir un cicle de 24 hores. Això no només afecta els nostres cicles de son-vigília, sinó que també afecta la nostra pressió arterial i freqüència cardíaca. Els científics han estat capaços de mostrar que la intensitat de la llum pot ajustar el rellotge biològic d'anada i tornada mitjançant la regulació de l'hormona serotonina, però encara estan tractant de descobrir el misteri que es troba darrere d'aquest mecanisme.

Com es creen els records?

Els científics estan fent servir tècniques d'imatges cerebrals per descobrir el mecanisme responsable de la creació i l'emmagatzematge dels records. Com a resultat d'això, sabem que una determinada zona del cervell anomenada hipocamp participa en aquest procés, tot i que encara es desconeix quin és el procés real d'emmagatzematge dels records.

Per què riem?

El riure és un dels comportaments humans menys coneguts. Encara que se sap que ens fa sentir millor, es desconeix per què diferents persones riuen per coses diferents. Una de les hipòtesis que es planteja és que el riure té a veure amb el context social, que comporta una comprensió diferent de la situació.

Estem afectats per la naturalesa o per l'entorn?

O, en altres paraules, què ens afecta, els nostres gens o el nostre entorn? El sentit comú ens diu que a parts iguals, però encara estem tractant de determinar què influeix més en segons quines situacions.

Per què envellim?

Els nostres cossos estan equipats amb un mecanisme intern per combatre les malalties i lesions. No obstant això, a mesura que envellim aquest mecanisme es debilita. Les dues teories principals sobre l'envelliment apunten a dues raons: 1. L'envelliment forma part de la nostra genètica i és beneficiós fins a cert punt. 2. L'envelliment no té cap propòsit i simplement es deu al dany cel·lular acumulat al llarg de la nostra vida.

Podem viure per sempre?

Probablement la resposta sigui que no, però els científics estan fent servir tècniques d'ultracongelació, amb temperatures per sota de -196 graus Celsius, per mantenir els cadàvers intactes, fins que la ciència sigui capaç de trobar una solució a aquesta pregunta.

Què fa que siguem conscients?

Podríem seguir subestimant-la, però la nostra capacitat de percebre el nostre entorn i tenir experiències subjectives sobre aquest, ha tingut ocupada a la investigació científica des de fa dècades (investigació cognitiva). Aquest mecanisme es considera encara un misteri.