Sobre Cookies en aquesta pàgina web

Aquest lloc utilitza cookies per millorar la seva experiència online. En continuar utilitzant aquest lloc sense canviar les seves preferències de cookies, assumirem que accepta el nostre ús de cookies. Per obtenir més informació o canviar les seves preferències de cookies, visiti nostra política de cookies.

Escull la teva plataforma i compra
Et donem 10 llicències gratuïtes perquè ho provis durant un mes.
Per a què és el compte?
Benvingut a CogniFit! Benvingut a CogniFit per a investigadors! CogniFit Healthcare CogniFit Employee Wellbeing

Crearàs un compte personal. Aquest tipus de compte està dissenyada per a ajudar-te a avaluar i entrenar les teves habilitats cognitives.

Crearàs un compte de gestió de pacients. Aquest compte està dissenyat per ajudar els professionals de la salut (metges, psicòlegs...) al diagnòstic i estimulació cognitiva.

Crearàs un compte de família. Aquest compte està dissenyat per a donar accés a les avaluacions i entrenaments de CogniFit als teus familiars.

Crearàs un compte de recerca. Aquest compte està especialment dissenyada per a ajudar als investigadors amb els seus estudis en les àrees cognitives.

Crearàs un compte de gestió d'alumnes. Aquest compte està dissenyat per a ajudar al diagnòstic i intervenció de desordres cognitius de nens i joves estudiants.

Va a crear un compte de gestió de l'empresa. Aquest compte està dissenyat per donar als vostres empleats accés a avaluacions i formació de CogniFit.

Vas a crear un compte de desenvolupador. Aquest compte està dissenyat per integrar els productes de CogniFit a la vostra empresa.

loading

Per al teu propi ús (a partir de 16 anys). Els nens menors de 16 anys poden usar la plataforma de CogniFit per a Famílies.

En registrar i utilitzar CogniFit, acceptes que has llegit, entès, i que estàs d'acord amb les Condicions d'Ús i la Política de Privacitat de CogniFit.

corporativelanding_Neuronas_social_picture

Les Neurones

Raons per les quals les nostres neurones poden viure millor i durant més temps

Aquesta pàgina és només informativa. No venem cap producte que tracti malalties. Els productes de CogniFit per a tractar malalties es troben actualment en procés de validació. Si està interessat visiti Plataforma de recerca CogniFit

Què són les neurones? Són diminutes cèl·lules encarregades de participar en les funcions relacionades amb el sistema nerviós. En el nostre cervell, existeixen milions d'elles, es calcula que posseïm al voltant de 80 milions, almenys en el moment del naixement. Conforme anem creixent, el nombres de neurones comença a decréixer i a partir de els 80 anys, el 30% d'aquestes s'haurà perdut. Al llarg del dia, perdem i regenerem neurones constantment. Mitjançant els processos de regeneració que porta una neurona, es generen noves connexions, i això provoca el procés anomenat neurogènesi, que dóna lloc al naixement de noves al llarg de la vida de la persona.

Les persones diàriament realitzem nombroses conductes que ens provoquen la deterioració neuronal i per tant la deterioració cognitiva. Aquestes conductes com el beure, fumar, no menjar o dormir bé, la tensió o l'estrès, portarà a la persona a la disminució d'aquestes de manera primerenca.

Segur que la majoria de les persones coneixen la frase'utilitzar-lo i perdre'l',que s'aplica a l'exercici físic, ja que en el cas de les nostres neurones cerebrals passa el mateix. A continuació es presenten les raons per les quals és necessari mantenir les cèl·lules cerebrals actives:

  • Les cèl·lules actives del cervell reben més sang.

Els científics saben que les àrees actives del cervell utilitzen més energia i per tant exigeixen un major subministrament d'oxigen i glucosa. D'aquesta manera, més sang es dirigeix ​​a aquestes zones per tal de satisfer la demanda de les neurones actives. A mesura que actives el teu cervell, la sang flueix per les cèl·lules cerebrals que estan treballant. Les imatges de ressonància magnètica s'utilitzen per estudiar el flux sanguini al cervell. Aquestes imatges han demostrat que les nostres cèl·lules cerebrals, també anomenades neurones, són molt dependents del subministrament d'oxigen. Així que com més s'exercita el cervell més s'activen les neurones, i més subministrament de sang reben. Per contra, una cèl·lula cerebral que està inactiva rep cada vegada menys sang i finalment acabarà morint.

  • Les cèl·lules cerebrals actives tenen més connexions amb altres cèl·lules cerebrals.

Cada cèl·lula cerebral es connecta amb l'entorn cerebral a través de ràpids trets d'impulsos elèctrics. Les cèl·lules cerebrals actives tendeixen a produir dendrites, que són com braços petits que s'estenen per connectar amb altres cèl·lules. Una sola cèl·lula pot tenir fins a 30.000 connexions. Com a resultat d'això, es converteix en part d'una xarxa neuronal activa. Quan s'activa una de les neurones de la xarxa, l'impuls passa a través de tota la xarxa, activant a la resta de cèl·lules cerebrals. Com més gran sigui la xarxa neuronal a la qual pertany una cèl·lula, més possibilitats tindrà d'activar-se i sobreviure.

  • Les cèl·lules cerebrals actives produeixen més substàncies de 'manteniment'.

El factor de creixement nerviós (FCN) és una proteïna que es produeix en el teu cos, en les cèl·lules objectiu. Aquesta proteïna s'uneix a les neurones, marcant-les com actives, diferenciades, i receptives. Les cèl·lules cerebrals actives milloren la producció de FCN, el que les protegeix de ser classificades com no actives. Així que com més sovint desafiïs al teu cervell i l'entrenis, més FCN es produeix.

  • Les cèl·lules cerebrals actives estimulen la migració de les beneficioses cèl·lules del tronc de l'encèfal.

Recents estudis han demostrat que les cèl·lules cerebrals noves es generen en una àrea específica del cervell anomenada hipocamp. Aquestes cèl·lules cerebrals poden migrar a les àrees del cervell en què són necessàries, per exemple, després d'una lesió cerebral. Aquestes cèl·lules migrants són capaces d'imitar l'acció de les cèl·lules circumdants, permetent la restauració parcial de l'activitat a la zona danyada. Per tant, una clau important per recuperar-se d'una lesió o de la inactivitat cognitiva és la d'estimular les àrees del cervell que poden beneficiar-se d'aquest increïble procés.

Estructura d'una neurona

La neurona està formada per una estructura les parts principals de la qual són el nucli, el cos cel·lular i les dentrites. Entre aquestes existeixen nombroses connexions gràcies als seus axons, és a dir les seves petites ramificacions. Els axons ajuden a crear xarxes la funció de les quals és transmetre missatges de neurona en neurona. Aquest procés és denominat com a sinapsi , que és la unió dels axons mitjançant càrregues elèctriques a una velocitat de 0,001 segons, això pot ocórrer unes 500 vegades al segon.

Estructura d'una neurona

1. Nucli

És la part central de la neurona, està situada al cos cel·lular i s'encarrega de produir energia per al funcionament de la neurona.

2. Dendrites

Les dendrites són els "braços de la neurona", formen petites prolongacions ramificades que salin de les diferents parts del soma de la neurona, és a dir, del cos cel·lular. Solen ser moltes les ramificacions que posseeix una dendrita, i la grandària d'aquestes varien depenent de la funció de la neurona i del lloc en el qual se situï. La seva funció principal és la recepció d'estímuls provinents d'altres neurones.

3. Cos cel·lular

Aquesta és la part de la neurona que inclou el nucli cel·lular. En aquest espai és on se sintetitza o genera la major part de les molècules de la neurona i es realitzen les activitats més importants per a mantenir la vida i cuidar les funcions de la cèl·lula nerviosa.

4. Neuròglia

Les neurones són cèl·lules tan especialitzades que per si soles no poden realitzar totes les funcions de nutrició i suport necessàries per a la seva supervivència. Per aquest motiu, la neurona s'envolta d'altres cèl·lules que realitzin aquestes funcions per ella: Astròcit (s'encarrega principalment de nodrir, netejar i donar suport a les neurones), Oligodendròcit (s'encarrega principalment de cobrir de mielina els axons del sistema nerviós central, encara que també compleix funcions de sustentació i unió), Micròglia (s'encarrega principalment de la resposta immune, eliminació de residus i de mantenir l'homeòstasi de la neurona), Cèl·lula de Schwann (s'encarrega principalment de cobrir de mielina els axons del sistema nerviós perifèric, com es veu en la imatge), Ependimòcit (s'encarrega principalment de cobrir els ventricles cerebrals i la part de la medul·la espinal).

5. Mielina

La mielina és un material compost de proteïnes i lípids. Es troba formant beines al voltant dels axons neuronals, la qual cosa permet protegir-los, aïllar-los i fer fins a 100 vegades més eficient la transmissió del potencial d'acció. En el sistema nerviós central, la mielina és produïda pels oligodendròcits, mentre que en el sistema nerviós perifèric, és produïda per les cèl·lules de Schwann.

6. Terminal dels axons

El terminal dels axons o botons sinàptics es troben al final de l'axó de la neurona, dividit en terminals la funció de les quals serà la unió amb altres neurones i així poder formar la sinapsi. En els botons terminals és on s'emmagatzemen els neurotransmissors, en petits emmagatzematges anomenats vesícules. La transmissió d'aquestes vesícules des dels botons terminals d'una neurona fins a les dendrites d'una altra neurona és el que es coneix com a sinapsi.

7. Nòdul de Ranvier

El Node de Ranvier és el buit o espai que existeix entre cada beina de mielina del de l'axó. L'espai entre cada beina és el just i necessari per a optimitzar la transmissió de l'impuls i que aquest no es perdi. Això és el que es coneix com la conducció saltatòria de l'impuls nerviós. La principal funció del Node de Ranvier és facilitar la conducció i optimitzar el consum energètic.

8. Axó

L'axó és una altra de les principals parts de la neurona. L'axó és una fina i allargada fibra nerviosa embolicada en beines de mielina que s'encarrega de transmetre els senyals elèctrics des del soma de la neurona fins als botons terminals.

Referències

James Siberski, Evelyn Shatil, Carol Siberski, Margie Eckroth-Bucher, Aubrey French, Sara Horton, Rachel F. Loefflad, Phillip Rouse. Computer-Based Cognitive Training for Individuals With Intellectual and Developmental Disabilities: Pilot Study - The American Journal of Alzheimer’s Disease & Other Dementias 2014; doi: 10.1177/1533317514539376

Preiss M, Shatil E, Cermakova R, Cimermannova D, Flesher I (2013), el Entrenamiento Cognitivo Personalizado en el Trastorno Unipolar y Bipolar: un estudio del funcionamiento cognitivo. Frontiers in Human Neuroscience doi: 10.3389/fnhum.2013.00108.

Shatil E (2013). ¿El entrenamiento cognitivo y la actividad física combinados mejoran las capacidades cognitivas más que cada uno por separado? Un ensayo controlado de cuatro condiciones aleatorias entre adultos sanos. Front. Aging Neurosci. 5:8. doi: 10.3389/fnagi.2013.00008

Peretz C, AD Korczyn, E Shatil, V Aharonson, Birnboim S, N. Giladi - Basado en un Programa Informático, Entrenamiento Cognitivo Personalizado versus Juegos de Ordenador Clásicos: Un Estudio Aleatorizado, Doble Ciego, Prospectivo de la Estimulación Cognitiva - Neuroepidemiología 2011; 36:91-9.

Evelyn Shatil, Jaroslava Mikulecká, Francesco Bellotti, Vladimír Burěs - Novel Television-Based Cognitive Training Improves Working Memory and Executive Function - PLoS ONE July 03, 2014. 10.1371/journal.pone.0101472

Korczyn dC, Peretz C, Aharonson V, et al. - El programa informático de entrenamiento cognitivo CogniFit produce una mejora mayor en el rendimiento cognitivo que los clásicos juegos de ordenador: Estudio prospectivo, aleatorizado, doble ciego de intervención en los ancianos. Alzheimer y Demencia: El diario de la Asociación de Alzheimer de 2007, tres (3): S171.

Shatil E, Korczyn dC, Peretzc C, et al. - Mejorar el rendimiento cognitivo en pacientes ancianos con entrenamiento cognitivo computarizado - El Alzheimer y a Demencia: El diario de la Asociación de Alzheimer de 2008, cuatro (4): T492.

Escriu la teva adreça de correu electrònic